Un fenomen en alarmant creixement

En l'era digital, la infància i l'adolescència transcorren en un entorn on la tecnologia i les xarxes socials tenen una presència omnipresent. Si bé aquestes eines poden oferir beneficis en termes d'aprenentatge, comunicació i expressió, aquestes mateixes tecnologies comporten riscos elevats, especialment quan el seu ús es dona sense supervisió adequada.

Les xarxes socials com Instagram, TikTok, YouTube, Snapchat, X (Twitter) i Reddit formen part de l'entorn quotidià de milions de nens i adolescents. Aquestes plataformes ofereixen oportunitats per a contactar amb altres persones i compartir interessos, però també exposen als més joves a pressions intenses relacionades amb l'aparença física, la popularitat i el consum.

Estudis recents en psicologia del desenvolupament indiquen que l'ús excessiu de xarxes socials s'associa amb nivells més alts d'ansietat, símptomes depressius, trastorns de la imatge corporal i baixa autoestima. La validació externa a través de “likes” i seguidors pot distorsionar la construcció del Jo i generar una dependència emocional del reconeixement virtual.

A més, el ciberassetjament, l'exposició a continguts inapropiats i la normalització de conductes riesgosas —com a reptes virals perillosos— són fenòmens cada vegada més freqüents que afecten directament la salut mental de la població infantojuvenil.

Ús sense supervisió de dispositius digitals: un factor de vulnerabilitat

L'accés a dispositius digitals comença cada vegada a edats més primerenques. Encara que poden ser eines valuoses per a l'aprenentatge, el seu ús sense acompanyament adult pot tenir conseqüències catastròfiques.

En la infància, l'ús excessiu de pantalles s'ha relacionat amb retards en l'adquisició del llenguatge, dificultats atencionals, disrupcions del somni i un desenvolupament inferior d'habilitats socials. En l'adolescència, aquestes dificultats poden generar aïllament, alteració del cicle de somni-vigília, menor participació en activitats a l'aire lliure i major exposició a discursos violents i/o discriminatoris.

L'absència de mediació adulta en aquest entorn hiperconnectat deixa a nens i adolescents particularment vulnerables a continguts nocius, inclosos aquells de caràcter ideològic extrem, la sofisticació i l'accessibilitat del qual han augmentat en els últims anys.

Radicalització digital

Un fenomen alarmant que actualment representa un risc per als adolescents és la radicalització ideològica d'homes joves en entorns digitals. Aquest procés no ocorre de manera abrupta, sinó que es dona progressivament a través de continguts que, al principi, es presenten com a entreteniment o “mentoria masculina”.

Nens i adolescents que travessen inseguretats afectives, dificultats familiars, baixa autoestima o aïllament social poden sentir-se atrets per discursos que els prometen pertinença, ordre, poder o “veritats” que suposadament els han estat ocultades per la cultura dominant. Així comença un camí cap a la radicalització, on el que inicialment sembla humor irònic, consells de “autoajuda” o “contingut educatiu” es converteix en una visió del món basada en l'odi, la discriminació i la intolerància.

Què és la manosphere?

En aquest procés juga un paper central l'anomenada “manosphere” (manosfera), un ecosistema digital de comunitats virtuals centrades en una visió tòxica i radicalitzada de la masculinitat. Aquest terme agrupa diferents grups ideològics que, encara que amb variacions, comparteixen una crítica feroç al feminisme, la diversitat de gènere i els moviments socials progressistes.

Dins de la manosphere trobem subgrups com:

•             Pick-Up Artists (PUAs): centrats en tècniques de seducció que promouen la manipulació emocional i el menyspreu cap a les dones.

•             Men Going Their Own Way (MGTOW): promouen el rebuig total de les relacions amb dones, als qui consideren corruptes o perilloses.

•             Men’s Rights Activists (MRAs): encara que alguns busquen visibilitzar problemàtiques legítimes com la salut mental masculina, uns altres adopten una postura antifeminista hostil.

•             INCELs (célibes involuntaris): homes que culpen a les dones i a la societat per no tenir relacions romàntiques o sexuals, i que alimenten una narrativa de victimització violenta.

La manosphere actua com una cambra de ressò, on els algorismes de les xarxes socials reforcen i retroalimenten constantment els mateixos missatges. Allí es difonen idees de superioritat masculina, desconfiança cap a les dones, negacionismo de la violència de gènere i teories conspirativas, tot sota la façana de “llibertat d'expressió” o “contingut per a homes”.

La lògica emocional de la radicalització

Des de la psicologia, és important comprendre que la radicalització no és només un procés intel·lectual, sinó sobretot emocional. El que atreu a molts adolescents cap a aquestes comunitats no és necessàriament el contingut ideològic en si, sinó el refugi emocional que aquests espais els ofereixen.

En aquestes comunitats virtuals els adolescents amb mancances afectives troben un sentit de pertinença, un relat que justifica el seu malestar, una identitat clara i aparentment poderosa (“alfa”, “líder”, “guanyador”) i un grup enemic comú al qual  culpar. Aquests elements són particularment atractius en moments de vulnerabilitat emocional com el trànsit a la pubertat, fracassos escolars, assetjament escolar, ruptures familiars o experiències de rebuig. La radicalització dona una il·lusió de control en un món que es viu com a incert, caòtic o injust.

Influencers hipermasculinizados: líders carismàtics del malestar

Una figura clau en aquesta radicalització són els influencers hipermasculinizados, homes amb gran presència mediàtica que promouen models de masculinitatç basats en el poder, la dominació, l'èxit material i la supressió de les emocions.

Personatges com Andrew Tate o Jordan Peterson —en diferents graus— han captat l'atenció de milions de joves amb discursos que barregen coaching motivacional, crítica cultural i, moltes vegades, misogínia encoberta o explícita. El seu discurs és simple, emocionalment intens i apel·latiu: “el món està en contra teva, però tu pots recuperar-lo si et converteixes en un veritable home”.

El problema no és només el contingut, sinó la forma: aquests influencers utilitzen narratives heroiques, estètiques cridaneres, humor provocador i una comunicació emocional directa que els fa especialment eficaces entre adolescents. Des de la psicologia, s'adverteix que aquest tipus de discursos pot reforçar models de relacions abusius, alimentar la intolerància i bloquejar el desenvolupament d'habilitats socials adaptatives.

Cultura INCEL: del menyspreu a la violència

La cultura INCEL representa un dels extrems més perillosos de la manosphere. En aquests fòrums i comunitats, joves homes s'identifiquen com “célibes involuntaris” i desenvolupen un discurs on les dones —especialment les joves— són culpables de la seva exclusió afectiva i sexual.

El que pot semblar una queixa romàntica es transforma ràpidament en discursos d'odi,  justificació de la violència i fins a crides explícites a atacar a dones. Alguns dels autors de tirotejos massius als Estats Units han estat vinculats a aquesta mena de comunitats. És fonamental comprendre que molts adolescents que consumin contingut INCEL no s'identifiquen totalment amb aquests discursos, però sí que absorbeixen parts de la seva narrativa, naturalitzant l'hostilitat cap a les dones o construint idees errònies sobre les relacions afectives i sexuals.

El paper dels mitjans: la sèrie Adolescència de Netflix

La sèrie documental “Adolescència”, recentment estrenada en Netflix, ofereix una representació crua i necessària de les tensions que travessen els adolescents de la nostra època, com l'aïllament digital, la salut mental i, especialment, l'exposició dels homes a discursos radicalitzats.

Vist des de l'òptica de la psicologia, la sèrie “Adolescència” funciona com un valuós mirall cultural que ens permet veure el que moltes vegades queda fora del radar: com operen aquestes influències, quins buits omplen i quin rol juguen els adults —o la seva absència— en aquests processos.

La sèrie destaca la importància de l'acompanyament emocional, l'escolta activa i la presència significativa de figures adultes, tant familiars com professionals, en la vida dels adolescents.

Què podem fer per a combatre la radicalització?

Des d'una perspectiva preventiva, és fonamental construir entorns segurs i emocionalment sostinguts on nens, nenes i adolescents puguin desenvolupar-se sense quedar atrapats en narratives d'odi o exclusió. Algunes accions clau inclouen:

• Fomentar el pensament crític: ensenyar a identificar discursos manipuladors, desinformació i estereotips en xarxes socials.
• Dialogar sobre la masculinitat: generar espais on els homes joves puguin qüestionar els models tradicionals de ser home.
• Acompanyar sense controlar: supervisar l'ús de dispositius digitals amb empatia i límits, no des de la censura sinó des de la cura.
• Visibilitzar referents positius: promoure models masculins diversos, sensibles, solidaris i emocionalment expressius.
• Formar a professionals i famílies: difondre informació sobre les noves formes de violència simbòlica, dinàmiques digitals i prevenció de discursos d'odi.

La infància i l'adolescència són etapes de construcció identitària i emocional particularment sensibles. En el món digital actual, nens i adolescents estan exposats a discursos complexos i moltes vegades perillosos que poden influir profundament en la seva manera d'entendre el món i a si mateixos.

La radicalització digital d'homes joves no és un fenomen aïllat ni anecdòtic: és una problemàtica creixent que interpel·la a famílies, escoles, professionals de la salut i a la societat en el seu conjunt.