Quan perdre algú comença abans que marxi

De vegades, la por de perdre una persona apareix fins i tot quan no hi ha cap senyal que indiqui que marxarà. Un missatge que triga a arribar, un canvi d’actitud o un moment de distància poden despertar una sensació d’inseguretat difícil d’explicar. No sempre tenim por del que està passant, sinó del que imaginem que podria passar.

La por a l’abandonament és una preocupació intensa davant la possibilitat de ser rebutjats, deixats de banda o perdre algú important. Pot aparèixer en diferents tipus de relacions, com ara les de parella, d’amistat o fins i tot dins de la família. Tot i que sentir por de perdre algú que estimem és una cosa humana, quan aquesta por es torna constant pot començar a afectar la nostra manera de relacionar-nos.

Quan la distància es percep com una amenaça

Per a una persona amb una por intensa a l’abandonament, petits canvis poden semblar molt més importants del que realment són. Si algú respon d’una manera diferent, està més ocupat o necessita passar temps sol, pot aparèixer ràpidament la sensació que alguna cosa no va bé.

La ment pot començar a buscar explicacions: “He fet alguna cosa?” “Ja no li importo?”
“I si s’està allunyant de mi?”

El problema no està necessàriament en el que està passant, sinó en com interpretem allò que passa. Una situació quotidiana pot convertir-se en una font de preocupació quan es relaciona amb la por de perdre el vincle.

Buscar constantment seguretat

Aquesta por també pot portar a necessitar confirmacions freqüents de l’afecte dels altres. Preguntar si tot va bé, necessitar saber constantment què sent l’altra persona o preocupar-nos quan no rebem la mateixa atenció poden convertir-se en maneres d’intentar reduir la inseguretat.

En alguns casos, també poden aparèixer gelosia, necessitat de controlar la relació, dificultat per estar sols o una gran sensibilitat davant de qualsevol senyal de rebuig.

Aquestes conductes no volen dir necessàriament que la persona vulgui controlar l’altre. Moltes vegades són intents de sentir-se segura i evitar allò que més tem: que la relació s’acabi.

Quan la por acaba afectant la relació

De manera paradoxal, la por de perdre algú pot fer que gaudim menys de tenir-lo a prop.

Quan estem constantment pendents de si l’altra persona continua al nostre costat, podem deixar de viure la relació amb tranquil·litat. En lloc de gaudir del vincle, la nostra atenció se centra a buscar senyals que confirmin que tot continua anant bé.

Per això, aprendre a reconèixer aquesta por pot ser important. No es tracta de deixar de necessitar els altres ni de convèncer-nos que mai perdrem ningú. Es tracta de poder construir relacions en què l’afecte no depengui constantment de rebre proves que l’altra persona es quedarà.

Estimar algú també implica poder confiar

La por a l’abandonament no desapareix simplement dient-nos «no hi pensis». Requereix comprendre d’on ve, reconèixer quan apareix i aprendre, a poc a poc, a diferenciar entre el que està passant i allò que la nostra ment tem que passi.

Perquè, de vegades, no estem reaccionant davant d’una pèrdua real, sinó davant de la por que algun dia pugui passar.

I potser una part important de sentir-nos segurs en les nostres relacions no consisteix a tenir la certesa que ningú marxarà, sinó a aprendre que podem estimar profundament algú sense viure constantment amb por de perdre’l.